bloc de informatica
martes, 10 de octubre de 2017
lunes, 8 de junio de 2015
Mapa mental
nian tres paginas guep de mapas mentals esta molt interesant que jo cuneixo son .mindmeister.com,bubbl.us i .wisdomap.com .Estos son unas paginas de mapas mentals son mui utiles si vuscas por internet beras que hay mas mapas
pero ami me gustan estos aora os esplicre para que sirben:
as fots que us ansenyu pudeu clica y antrareu a la pgina wep.
sarveixa par axplicar algu com un esquema amb liks fotus de tot en online .
vom sutilitzan: sutilitzan per explica sutilitzan online per fer una expusa una cos que bulguis per exempla yo la
he fet dels invartabrats
mindmeister es una pgina wuep que sutilitza mapas mantals pots cambia el fons las lletras i encada pastanya ni pots ficar el que bulguis
wisdosmap es una pagina wuep de mapas mentals que pots cuntrolar cada pastanyeta pots cambia el culo de tot
el blub es una pgina wuep que las sebas pestanyas son rudonas i el culo aleatoriamente i post controlar on ban cada pastanya
lunes, 26 de enero de 2015
FITXES
fitxes
Un fitxer és una entitat lògica composta per una seqüència de bytes, guardada per un sistema de fitxers situada a la memòria secundària d'un ordinador. Els fitxers són agrupats en directoris del sistema de fitxers i són identificats per un nom de fitxer (filename). El nom forma l'única identificació en relació als altres fitxers del mateix directori. A un fitxer informàtic que conté altres fitxers se l'anomena arxiu. Per poder emmagatzemar els fitxers s'utilitzen diferents formats. Cada format de fitxer té unes peculiaritats pròpies producte
EXTENSIONS
text
moto.odt writer del open offici
moto.pdf portable,documento,file
moto.doc world (docx)
moto.txt bloc de notes
moto.mid ( mida silectecador)
moto.ogg cumprimit
moto.wav versión drg.sense comprimit
moto.wma wiondous,media,audio
moto.mp3 comprimit (3m)
moto.cda c d audio
jueves, 11 de diciembre de 2014
Que es el sotftwarte?
sotftware
El programari sotftware és la part lògica del sistema informàtic, es a dir . el conjunt de programes que controlen en el maquinari , el fan funcionar el programa es pot representar en dues maneres el codi font escrit per persones le codi objecte usualment en forma de arxiu binaris, ex efectuables directament en una arquitectura d'ordinador determinada.
Els programes que tradueixen el codi font dels programes a executables es diuen compiladors
codi font compilador codi objecte arxius
codi maquina
es el llenguatge del ordenador
hexà decimal
(110)
exemple de codi maquinari
ADD,A,04 G6, 04
LD(7F57) Ens amblador 32, 577F
RET C9
Llenguatge ensambaldor codi maquinari escrit en hexadecimal
Tambe us descrure El sistemes operatius (S.O.) es
classifiquen pel tipus de tecnologia (Unix i d'altres com
Windows), per la propietat i llicència d'ús (propietari
o codi obert), estat de desenvolupament (històrics com
DOS, OS/2, etc. o actius com GNU/Linux i Windows),
tipus d'aplicació (GNU/Linux, i Windows, són
d'aplicació
general, per exemple), d'ordinador personal (DOS,
Apple), exclusivament mainframe (AIX), funcionament
exclusivament en temps real o de sistema integrat (QNX),
si és per a un PDA, quin propòsit té (producció, recerca,
oci, etc.). Evidentment, aquesta classificació pot ser
transversal.
El programari sotftware és la part lògica del sistema informàtic, es a dir . el conjunt de programes que controlen en el maquinari , el fan funcionar el programa es pot representar en dues maneres el codi font escrit per persones le codi objecte usualment en forma de arxiu binaris, ex efectuables directament en una arquitectura d'ordinador determinada.
Els programes que tradueixen el codi font dels programes a executables es diuen compiladors
codi font compilador codi objecte arxius
codi maquina
es el llenguatge del ordenador
hexà decimal
(110)
exemple de codi maquinari
ADD,A,04 G6, 04
LD(7F57) Ens amblador 32, 577F
RET C9
Llenguatge ensambaldor codi maquinari escrit en hexadecimal
Tambe us descrure El sistemes operatius (S.O.) es
classifiquen pel tipus de tecnologia (Unix i d'altres com
Windows), per la propietat i llicència d'ús (propietari
o codi obert), estat de desenvolupament (històrics com
DOS, OS/2, etc. o actius com GNU/Linux i Windows),
tipus d'aplicació (GNU/Linux, i Windows, són
d'aplicació
general, per exemple), d'ordinador personal (DOS,
Apple), exclusivament mainframe (AIX), funcionament
exclusivament en temps real o de sistema integrat (QNX),
si és per a un PDA, quin propòsit té (producció, recerca,
oci, etc.). Evidentment, aquesta classificació pot ser
transversal.
lunes, 6 de octubre de 2014
Suscribirse a:
Entradas (Atom)